AGRUPACIÓ CULTURAL LA FEMOSA D’ARTESA DE LLEIDA (SEGRIÀ)
L’Agrupació Cultural La Femosa d’Artesa de Lleida (Segrià) va néixer, de forma oficial, l’1 l’abril de 1967. Ho va fer d’una manera legal, amb aprovació dels seus estatuts per part del Govern Civil de Lleida. El seu nom reflecteix la voluntat dels seus fundadors de vinculació al poble i a la vegada de recuperació del seu patrimoni cultural, el nom d’aquest petit torrent, que travessa el terme municipal d’est a oest i desguassa al riu Segre pel costat esquerre, serà des de bon començament com s’anomenarà aquesta associació cultural, un grup que estarà format inicialment per joves en edats compreses entre els 17 i els 30 anys i que tindrà la seva seu social a la biblioteca del Hogar del Productor de la Hermandad de Labradores y Ganaderos d’Artesa de Lleida.
Des de l’inici es va tenir molt clara la funció que havia desenvolupar el grup: cobrir els dèficits més greus que tenia aleshores la cultura artesenca, recuperar la quotidianitat de la llengua catalana sobre tot a nivell de la lectura i escriptura, recuperació, defensa i difusió del patrimoni natural i cultural.
Una de les primeres iniciatives dels membres de associació va ser la d’editar una revista en català que fos el portaveu de l’agrupació i des d’on es podia incidir en el creixement cultural del poble, sobre tot en el tema de la llengua catalana. El primer número de la revista La Femosa data del mes de setembre de 1967 va ser la primera, publicació catalana de premsa local i comarcal a la comarca del Segrià després de la Guerra Civil i una de les pioneres de les Terres de Ponent. Des d’aleshores i fins l’actualitat, la revista a aparegut regularment de forma mensual o bimensual. Una revista que sempre s’ha publicat integrament en català i sense publicitat.
Una altra de les primeres iniciatives que van emprendre diversos membres de l’A.C. La Femosa va ser la recerca arqueològica. Des de l’any 1967 les tasques de prospecció arqueològica es van estendre pel terme d’Artesa de Lleida i pels termes veïns, amb resultats força espectaculars, ja que van localitzar un nombre important de jaciments d’èpoques diverses que abastaven tot l’ampli ventall cronològic de la prehistòria i protohistòria. Aquestes troballes van despertar l’interès de diversos arqueòlegs catalans, que van iniciar l’estudi i excavació dels jaciments descoberts i dels materials en ells recollits, d’aquesta forma s’anaven omplin els buits que hi havia a la prehistòria de les Terres de Ponent. Fruit d’aquest intensa tasca arqueològic va ser la constitució i obertura del Museu d’Arqueologia l’any 1971 i més tard del Grup de Recerques Arqueològiques de La Femosa. A partir d’aleshores es van intensificar i ampliar l’àmbit de les campanyes de prospeccions arqueològiques cap a les valls del riu Set i de la Vall Major. També es van intensificar els estudis de materials del museu, que el 1976 es va haver d’ampliar i les col·laboracions amb les excavacions que la Universitat de Barcelona i l’Estudi General de Lleida van realitzar en els jaciments descoberts pel grup de recerques i al 1986 es va iniciar la publicació dels Quaderns d’Arqueologia del Grup de Recerques de La Femosa.
Un fet transcendental per l’Agrupació Cultural La Femosa en aquella època va ser el trasllat de la seu social al cafè de Cal Tomàs, a la plaça Major d’Artesa de Lleida.
El 1974 es va llogar aquest antic cafè, tancat des de feia alguns anys, al seu propietari i es va mantenir obert fins al 1977.
A cal Tomàs s’hi assajà un sistema de local autogestionari. La gent es servia ella mateixa i pagava el preu establert. Era un sistema de caire socialitzant que fou un veritable èxit, molt ben acollit pels veïns: mai un local artesenc havia atret tant el jovent i altres grups d’edat. Hi havia taules de ping-pong, billar, escacs; jocs de taula al voltant de les quals s’aplegaven ambients d’edats ben diversos.
Des de Cal Tomàs, l’A.C. La Femosa aconseguí, aquells anys, esdevenir veritablement popular. Eren uns temps d’efervescència política, d’optimisme i esperança. El franquisme era a les acaballes i durant aquells anys d’incertesa el local de La Femosa esdevingué cita obligada des d’on els diferents grups polítics legals, semiclandestins i clandestins eren convidats a anunciar els seus projectes polítics. A més s’endegà cicles de conferències amb una assistència que avui ens semblaria inusitada. Personatges de la categoria intel·lectual de Maria Aurèlia Capmany que per primer cop introdueix a Artesa de Lleida el tema de la dona des d’un caire feminista, també el catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona Joan Maluquer de Motes o Miquel Tarradell, premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que parlen de temes d’història; o altres com Xavier Casassas o Jordi Peix i tants d’altres que donaren mostres de la vitalitat intel·lectual del moment.
L’Agrupació Cultural La Femosa, però, no es limità a servir d’aixopluc a les diferents iniciatives polítiques i d’esbarjo, sinó que ofertava un important nombre d’activitats mercès als ingressos que generava el local els quals revertien en activitats culturals i lúdiques pel tot el poble. Es continuà fent teatre, ara amb la secció infantil; es recuperà el futbol infantil, els escacs, el billar; es van fer parades per Sant Jordi del llibre català; es consolidà la festa dels Fanalets de Sant Jaume; s’organitzà, l’any 1976, la II Trobada d’Estudiosos de les Terres de Lleida; s’amplià el Museu Local Arqueològic; s’edità el llibret Sant Ramon 200 anys d’una ermita, amb motiu de la celebració dels 200 anys de la seva construcció; el 1976 s’organitza una campanya de sensibilització envers el centre històric local i es publica l’opuscle la Vileta. Origen d’un poble que creix; es publiquen diversos treballs monogràfics d’arqueologia; es fan cursets d’iniciació a la història de Catalunya i altres activitats com pot ser la publicació de l’anuari: Un any de vida d’un poble, 1976-1977, que va representar l’origen de la nova etapa de la revista La Femosa.
Aquesta nova etapa de l’Agrupació Cultural La Femosa fou també intensa i fructífera, ja que s’impulsaren també altres publicacions. Així el 1978, dos joves, Felip Gallart i Albert Garròs, presentaran el que serà el primer llibre editat sobre Artesa de Lleida, Humor artesenc, recull comentat dels acudits apareguts a la revista La Femosa des de 1969 fins a 1973. També s’editaran dos llibres de cuina, que serà el producte de l’entusiasme culinari d’un grup de dones artesenques que es trobaran al local social de l’agrupació per realitzar en cursets de cuina les seves receptes.
El Grup de Recerques Arqueològiques de la Femosa a partir del 1986 i fins al 2010 editarà en els Quaderns d’Arqueologia nou monografies sobre diversos estudis de materials del Museu Arqueològic d’Artesa de Lleida o sobre excavacions arqueològiques realitzades pel grup. Tanmateix els membres d’aquest grup participen en projectes d’investigació de la Universitat de Lleida, de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de la Universitat Autònoma de Barcelona centrats en jaciments de les valls dels rius la Femosa i el Set. Entre els quals destaca els projecte “Les primeres comunitats pageses de les planes occidentals de Catalunya (c. 6000-4000 Abans de la Nostra Era)”, un projecte d’estudi sobre les característiques de les primeres comunitats neolítiques de les comarques planes de Ponent destinat a pal·liar el desconeixement sobre aquesta etapa a la Catalunya occidental. Un projecte que ha comptat pel seu desenvolupament amb de l’Institut Ramon Muntaner.
L’any 1991 l’A. C. La Femosa, per fi, s’estableix en un local de propietat, situat al carrer dels Gallart, número 7, en un edifici del segle XVIII que havia servit al llarg del segle XIX i les dues primeres dècades del segle XX com a escoles municipals. El qual fou adquirit amb les generoses aportacions de tots els associats. Comença una nova etapa en la vida de l’associació en la que s’han continuat les activitats que es realitzaven anteriorment, com cicles de conferències, excursions, cursets, visites culturals, projectes d’intervenció arqueològica i estudi de materials arqueològiques, creació d’una biblioteca (amb un gran increment dels fons) i a partir de 1993 s’inicia l’ambiciós projecte, gairebé enciclopèdic, de confeccionar una completa història d’Artesa de Lleida, amb l’edició des d’aleshores de diversos llibre sobre història, cultura i folklore, fauna, etc.
