Si estàs interessat/da en poder llegir la revista pots fer-te subscriptor enviant la butlleta. subscriptor o soci
LA REVISTA LA FEMOSA
Des de bon començament els promotors de l’Agrupació Cultural La Femosa van tenir molt clar que s’havia d’editar una revista en català, que fos portaveu de l’entitat i des d’on es pogués incidir en el creixement cultural del poble, sobretot de la llengua catalana. El primer número de la revista La Femosa data del mes de setembre de 1967. Neix com un butlletí intern de l’entitat, però amb la pretensió d’esdevenir un element de dinamització cultural de tot el poble, sense discriminar els qui hi estan associats dels qui no hi estan.
Aquest primer número és, més que cap altra cosa, una declaració d’intencions. S’hi anuncien les activitats que es volen portar a terme: continuar amb l’edició de la revista, obertura d’una biblioteca, sardanes, cursets de llengua, literatura i història de Catalunya, excursionisme, xerrades sobre temes diversos i teatre. Cal destacar el grau de predisposició que hi havia en aquells anys per part dels conferenciants i professorat, els quals s’oferien generosament i gratuïta a dur a terme les activitats.
La resposta per part de la joventut més inquieta del poble va ser molt bona. Per fi tenien un vehicle per donar a conèixer les seves quimeres i esdevenir actors de la seva pròpia història i la del seu poble. Tot plegat sense deixar mai de banda el fet nacional català i el tarannà decididament progressista i democràtic.
La revista La Femosa va esdevenir la primera publicació catalana de premsa local i comarcal a la zona del Segrià després de la Guerra Civil i una de les pioneres de les Terres de Ponent. Els primers números eren uns simples fulls ciclostilats amb format foli, sense dibuixos, ni titulars retolats ni il·lustracions. Es feia íntegrament des de l’associació, des de la seva gestació fins a la seva impressió amb ciclostil, passant per les correccions dels textos en català i la confecció dels clixés de paper de ceba amb màquina d’escriure sense cinta. Raó per la qual es va adquirir una multicopista del tipus anomenat vietnamita i amb ella i la generositat del consell de redacció es va aconseguir el petit prodigi de la seva publicació.
A partir de 1969 es va aconseguir una sensible millora, quan van aparèixer els primers acudits, dibuixos i titulars retolats, fets pels mateixos membres del consell de redacció i col·laboradors per mitjà d’un punxó amb el qual dibuixaven els titulars, il·lustracions i dibuixos damunt mateix del clixé. Aquest petit avenç fou molt positiu ja que a partir del número de desembre de 1971 es va canviar el disseny i el format de la revista (es va passar a 22 x16 cm) i també s’hi va donar una nova empenta amb l’entrada de nous col·laboradors al consell de redacció i nous associats a l’entitat. Els articles i els acudits cada vegada tenien més incidència en la vida del poble i feien referència, moltes vegades, a la realitat local. La Femosa va esdevenir un autèntic vehicle d’opinió, des d’on se somovien les consciències adormides i es feia veure la necessitat d’un desvetllament i redreçament cultural. De mica en mica la revista aconseguia una audiència més important, que mai, però, no va ultrapassar l’àmbit local, al mateix temps que assolia un equip de col·laboradors prou considerable.
Aquesta primera etapa de La Femosa va durar des del setembre de 1967 fins al maig de 1973; en total es van publicar trenta números. La revista va haver de plegar per ordre del Govern Civil de Lleida, en ella s’adduïa que es tractava d’una publicació il·legal, perquè no es tractava d’un butlletí intern de l’agrupació, sinó que es parlava de tot i, per tant, es feia política i a més en el darrer número s’havia publicat una biografia de Francesc Macià. Tal com van dir els guàrdies civils quan van comminar els membres del consell de redacció a tancar la publicació, a més de ser una revista política s’havia tingut la barra de parlar del viejecito ese. Davant de l’ordre governamental i de les pressions de la guàrdia civil es va decidir plegar, amb l’esperança que un dia, no gaire llunyà, es pogués tornar a emprendre la publicació, quan els vents fossin més favorables pel país i la cultura, doncs es tractava d’un moment de confusió del règim franquista, amb una certa obertura pseudodemocràtica i també de resposta socio-cultural contra la dictadura en reclamació de democràcia, de fet la revista i la mateixa associació cultural representaven aquesta resposta local contra la dictadura.
El mes de novembre de 1977, es tornava a reprendre l’edició de La Femosa i ha continuat sense cap interrupció fins avui. L’inici de la segona etapa, coincideix, pràcticament, amb el tancament de la seu social de l’entitat a Cal Tomàs i amb l’obertura d’una nova seu en una casa de lloguer al carrer del Castell, número 23, es tancava d’aquesta forma una etapa esplèndida en la història del grup, però se n’obria una de nova.
La Femosa, va continuar com en la primera etapa, amb tots els articles en català, sense publicitat, gestada i realitzada íntegrament pels membres del consell de redacció i oberta a tothom. Va continuar amb el mateix format i disseny de l’any 1973 i, en un principi, va aparèixer amb la voluntat de donar acollida a temes locals. Però, a la llarga, es va deixar de banda i a la revista van aparèixer tot tipus de temes i gèneres.
La Femosa ha acollit i donat sortida a les aficions literàries d’un bon nombre d’artesencs i artesenques, com també ha servit perquè tothom pugui donar la seva opinió sobre qualsevol tema local o forani. En algunes ocasions els articles publicats han estat motiu de polèmica i alguns han significat petits escàndols quan han parlat de personatges i aspectes concrets d’Artesa de Lleida des d’una vessant irònica o càustica. La revista ha esdevingut també una mena de recull del més destacable de la vida del poble i de tot allò que pot ajudar a comprendre la seva història i el seu tarannà. Des de seccions fixes com podien ser els fulls d’història local de Josep Gallart; o dels articles sobre els objectes del Museu Local Arqueològic; sobre la fauna del terme municipal, coneguem la nostra fauna signat per Arna; el recull de folklore artesenc d’Adolf Costafreda. La revista va ser i continua essent l’intent més seriós i efectiu, en tota la història del poble, de recompondre i interpretar el seu passat i el seu present.
El reinici fou molt positiu, ja que el 1978 es publicaren 8 números, però el 1980 i 1981 es va produir una petita crisi (10 números publicats en total), que es va remuntar el 1981, quan es va iniciar una revifalla de la publicació amb l’edició de 10 números anuals d’entre 32 i 38 pàgines (8 de senzills i dos d’ extres), dinàmica que va durar fins al 1994, quan només es van publicar 7 números i a partir d’aleshores i fins a l’actualitat es publiquen anualment 6 números.
Des d’aquell moment i a poc a poc la revista La Femosa ha millorat la seva qualitat d’edició i ortogràfica. L’any 1983 el consell de redacció amb Jordi Niubó i Adolf Costafreda com a peces claus, farà un esforç en actualització de la maquinària, en primer lloc amb l’adquisició d’una nova multicopista elèctrica i una màquina d’escriure electrònica i més tard, amb la compra d’una petita màquina d’offset i una insoladora de clixés, amb aquestes millores tecnològiques s’hi van poder introduir fotografies de temes locals, cosa que es consolidarà de la mà del fotògraf Ramon Serra. S’hi adjuntaran acudits, la majoria signats per Passarell i després per RVM que crearà l’entranyable Pep l’artesenc. També apareixerà, amb més o menys assiduïtat, una secció dedicada als passatemps, obra de Miquel Àngel Navarro. I la publicació serà el portaveu de grups com el de Recerques Arqueològiques La Femosa o el de l’Alternativa Ecologista d’Artesa. Amb tota aquesta maquinària i amb la bona disposició dels membres del consell de redacció es continuarà realitzant tota l’edició i impressió de la revista en la mateixa seu de l’A. C. La Femosa, sempre íntegrament en català i sense publicitat de cap tipus, però amb l’ajut econòmic de les institucions.
La revista, amb períodes de tota mena, arribarà a editar cent números el desembre de 1988, una veritable fita per una publicació de caire local i feta amb pocs recursos. Reflex, també de la problemàtica general de l’entitat i la població, la revista, però, no aconseguirà reunir mai un nombre variat i nombrós de redactors/res i col·laboradors/res. Les seves pàgines estaran molt limitades a un registre i un tractament dels temes reduït.
Aquesta nova etapa de l’Agrupació Cultural La Femosa va ser també intensa i fructífera, des d’on es van impulsar també altres publicacions. Així el 1978, dos joves, Felip Gallart i Albert Garròs, van presentar el que serà el primer llibre editat sobre Artesa de Lleida, Humor artesenc, recull comentat dels acudits apareguts a la revista La Femosa des de 1969 fins a 1973. També es van editar dos llibres de cuina, que van ser el producte de l’entusiasme culinari d’un grup de dones artesenques que es trobaven setmanalment al local social de l’agrupació per cuinar les seues receptes, les quals al final es van recollir en dos llibres. Així mateix el Grup de Recerques Arqueològiques de la Femosa editarà deu monogràfics titulats Quaderns d’Arqueologia, sobre diversos temes del passat més remot de la nostra història.
La Femosa, a principis de l’any 1992 registra un canvi significatiu, quan s’adquireix, amb l’ajut de l’ajuntament d’Artesa de Lleida, una màquina d’offset professional i una insoladora per a la confecció dels clixés corresponents, estris de segona mà, però que han prestat un gran servei a l’edició de la publicació.
Amb aquesta nova maquinària, utilitzada pels mateixos membres del consell de redacció, la revista canvia totalment de format i disseny, passa a partir d’ara a un format mida foli (29,5×21 cm), amb una portada més espectacular a dues tintes amb 24 pàgines i un bon nombre de fotografies tant a la portada com a l’interior.
En la línia de millora de la publicació, l’any 1995 l’associació adquireix un ordinador que s’utilitzarà per la confecció i maquetació de La Femosa i per altres tasques administratives de l’entitat, amb la qual cosa es millora la composició amb l’adopció de programes d’edició específics per aquesta tasca, els qual són utilitzats pels mateixos membres del consell de redacció, així com també les altres màquines d’impressió i confecció de clixés, una dinàmica que continuarà fins el 1997, quan la màquina d’offset es va espatllar i ja no es va poder reparar, perquè es tractava d’un model molt antic i no es disposava de recanvis.
A partir d’aleshores la impressió es realitzarà a la impremta Payà de Lleida, però la correcció dels textos i tota la maquetació de la revista és obra dels membres del consell de redacció.
Una fita important en la vida de la revista va ser assolir el número 200, un fet que es va produir amb el número corresponent als mesos de setembre-octubre de 2002 i que va fer plantejar als membres del consell de redacció un profund canvi en el seu disseny, el qual es va fer efectiu en el número 202, corresponent als mesos de gener-febrer de 2003, un canvi que va continuar fins al número 204 amb la confecció d’un nou disseny de la portada. El canvi va ser molt intens pel que fa al disseny i maquetació de la publicació, però no en els altres aspectes com poden ser les tasques de la seva preparació i maquetació que les continuen realitzant els membres del consell de redacció, o la impressió que es realitza a la impremta Payà de Lleida i altres temes com la llengua, que continua essent, com sempre, íntegrament en català i l’absència de publicitat, ja que el pressupost d’edició se sufraga amb les aportacions dels socis, subscriptors i amb els ajuts de les institucions.
Aquest canvi en la revista va representar també una petita revolució en el local social de l’Agrupació Cultura La Femosa, ja que es van realitzar obres de transformació d’uns antics espais domèstics de l’edifici per habilitar-los com a sala de redacció. També es va adquirir un nou i potent ordinador per poder emprar nous programes per fer més fàcils i compatibles les tasques de maquetació que realitza el consell de redacció i també es va adquirir una càmera fotogràfica digital. Tot plegat va suposar, tal com dèiem, una petita revolució a nivell de l’associació i també un esforç d’adaptació pels membres del consell de redacció, amb òptims resultats.
Encara que totes les tasques d’edició que realitza el consell de redacció representen un esforç considerable pels seus membres, és molt gratificant encara veure que després de 50 anys del seu naixement, amb alguna interrupció per motius governamentals, la revista La Femosa continua fidel a la cita amb als seus lectors i lectores i esperem que continuï durant molt anys.
DADES TÈCNIQUES DE LA REVISTA LA FEMOSA
TIPUS DE PUBLICACIÓ: Local
NOM: La Femosa
EDICIÓ: Agrupació Cultural La Femosa
POBLACIÓ: Artesa de Lleida
COMARCA: El Segrià
DOMICILI SOCIAL: Carrer dels Gallart, número 7
CODI POSTAL: 25150
TELÈFON: 973 16 78 09
ADREÇA ELECTRÒNICA: lafemosaartesadelleida@gmail.com
PERIODICITAT: Bimensual
PÀGINES: 32-40
TIRATGE: entre 270 i 350 exemplars.
LLENGUA: Íntegrament en català
CONTINGUT: Informació local i articles de caire cultural.
PUBLICITAT: No
DIRECCIÓ: Lluís Gil i Fontanet (lgil5@yandez.com) i Josep Gallart i Fernàndez (jrgallart@telefonica.net)
CONFECCIÓ I MAQUETACIÓ: Coordinadors i consell de redacció
IMPRESSIÓ: Impremta Payà de Lleida
ANY D’INICI: Novembre de 1967
DIFUSIÓ: Socis de l’Agrupació Cultural La Femosa i subscriptors de la revista.